Figurants

figurants117

figurants118 figurants119figurants113

figurants108figurants001

figurants114

figurants106 figurants107

figurants002figurants115figurants104

figurants113figurants111

figurants109

:::

Galeria Berini, Barcelona, Abril-Maig 1998

Figurants és el resultat d’explorar el fons d’antigues fotografies de rodatge de cinema a la recerca dels personatges arraconats, desenfocats, en el fons de la imatge: els figurants.

El treball existeix sobre suport paper i també en caixes de llum, que és com va ser presentat a la Galeria Berini la primavera de 1998, dins la Primavera Fotogràfica de Barcelona.

:::

figurants100figurants200

Text de sala:

A El micromundo del Doctor Muerte, un dels primers números del còmic “Los 4 Fantásticos”, l’enemic dels protagonistes descobria el secret per reduir els éssers humans a mides infinitesimals. Provant l’invent sobre ell mateix, sense ni tan sols haver de sortir del seu laboratori, el Doctor Muerte descobria civilitzacions senceres que cabien en una agulla de cap: posseïdor del secret d’alterar les mides, ampliant-les i reduint-les, d’ell i dels altres, el Doctor Muerte tiranitzava móns invisibles, imperis que només ell coneixia, diminutes concentracions de vida allotjada en la pols. Es convertia en un paradoxal amo del no-res.

Figurants sorgeix de l’interès, no del tot diferent al d’aquest personatge de còmic, que sempre ha despertat en mi el fons de les imatges. Resulta suggestiu, crec, deixar anar la mirada més enllà dels protagonistes, fixar els ulls en la multitud de figures que poblen els racons de l’enquadrament. Si qualsevol de nosaltres mira una imatge durant prou temps descobrirà que el que no es veu inicialment està, també, ple de personatges.

Vaig voler, doncs, recórrer aquests espais. Aviat es va fer evident que el territori havia de ser el de les fotografies i cartells de cine. Com el Doctor Muerte, tenia móns sencers a la meva disposició: els figurants, els extres que servien per moblar l’enquadrament o la il·lustració, com a mers comparses de les principals figures de la ficció.

Vaig començar agafant la càmera de vídeo: volia filmar aquestes històries que s’anaven insinuant a dins de les imatges immòbils, com petits flashes entre uns i altres personatges. L’esperit amb què filmava era el d’un fotògraf: enmig dels moviments de la meva càmera sorgien, sempre, plans immòbils, retrats. Així, em vaig convertir en el fotògraf d’un rodatge paral·lel, diferent del que va donar peu a aquelles pel·lícules. El fotògraf de rodatge de El micromundo del Doctor Muerte.

Relegats per la creativitat dels directors a un darrer terme que els converteix en poc més que ombres, els figurants estan tan lluny com nosaltres dels protagonistes. Tan lluny com nosaltres, però a l’altra banda de la pantalla. Desterrats, són els espectadors de dins del film. Mirant-los a ells, veiem que miren en direcció nostra, sovint mig ocults per la matèria massa opaca, massa important, dels cossos dels actors principals. Són els únics que, de vegades, des del fons de la imatge, gosen mirar-nos directament a la cara, amb els seus ulls sense ulls.

Per arribar a aquestes imatges he utilitzat la càmera de vídeo i després l’ordinador, però només com a eines per emprendre un viatge. Un viatge fotogràfic. No vaig recórrer a aquests mitjans per poder manipular les imatges. La tecnologia ha servit com a vehicle: amb ella he ampliat, he entrat en els detalls. En el camí queden gravades altres empremtes: el paper dels cartells, revistes i llibres vells en què es van imprimir, les seves imperfeccions, el pas del temps. La textura amb què la videocàmera llegeix i reprodueix tots aquests detalls: la precisió amb què l’ordinador amplia les seves formes, la seva indefinició, la borrositat original. És un viatge d’anada i tornada. En l’origen, eren fotografies: l’única excepció es troba a l’inici del treball, en què vaig començar explorant una il·lustració de cine, un cartell dels anys 50 que, adequadament, era el de The Attack of the 50 Feet Woman, un film, com tants altres films de sèrie B, sobre mutacions i canvis de mida. Totes elles han estat capturades amb mitjans tecnològics que no són la càmera, però han retornat finalment al seu suport fotogràfic. Eren fotografies. Ho continuen sent. És una galeria de retrats. Sense oblidar que, un cop, van ser moviment, cinema. Per això aquesta exposició les presenta dins caixes de llum. Perquè, essent fotos de cine, les fotografies que van donar origen a aquest treball van ser, abans que res, moviment, orquestració d’actors sota la mirada atenta d’algú que organitzava el moviment, la llum, els gestos, les mirades tant dels figurants com dels protagonistes de les històries. Que, curiosament, provenen gairebé totes de comèdies musicals.

Abril de 1998

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s